suzanne alaiwan
On no hi ha ombres
Perquè la blancor és desconcertant com un país nu, construiré en aquest forat del buit una petita i colorejada casa de fusta. Las dues finestres, darrera els vidres, mirant de cara; la seva porta que somrigui. Malgrat que ni fa sol ni plou, convertiré la taulada en un barret on facin el niu pardals que volin damunt el filat. Pel darrera faré un jardí sense tanca, espargiré les paraules como flors que s’obrin tan sols tocant-les. No serà plena de mobles casa meva. Abandonaré les coses i els seus fantasmes allà on no hi ha ombres.
Suzanne Alaiwan, poeta libanesa, Llum cec, 2002 http://www.suzanne-alaywan.com/
Traducció de Manuel Jiménez Lucena
© 2009 Manuel Jiménez Lucena