ala al aswani
Estimada germana meva Makarem
En el nom de Déu, el Clement i el Misericordiós... a qui demanem ajuda; pau i benedicció del nostre Muhammad, Senyor dels Primers i els Últims, de la seva família i tots els seus companys.
Estimada germana Makarem... Et trobem molt a faltar,... estimada germana meva. Déu i tu, Makarem, sou sempre al nostre pensament. Ahir, espantat, em vaig despertar en plena nit en sentir uns sanglots i vaig trobar plorant intensament, la Fat, la meva dona:
-Hassan –em va dir- Se'm fa insuportable pensar que Makarem estigui sola amb la mare.
El nostre cor està amb tu, germana meva; tots nosaltres, Fat, els nens i jo, demanem a Déu poderós que et faci pacient i mantingui ferm el teu ànim. S’ha demostrat, Makarem, que ets noble i que la teva actitut amb la nostra mare és suficient en la seva malaltia. Has de saber, germana meva, que les teves atencions cap a la mama no es malmetran; perquè un sol prec per la seva part, obrirà per a tu de bat en bat les portes del paradís, si Déu vol.
Estimada germana meva... Els metges d’aquí van sotmetre la mare a sessions de raigs i a exàmens especials; i tots van confirmar, desgraciadament, per tres vegades, l'existència del tumor. La qual cosa vol dir que la cirurgia és inútil i l'única solució és la quimioterapia...
Makarem, tu ets creient i et vas criar en l'obediència a Déu i la submissió als seus preceptes; i saps, germana, que la malaltia i la salut, la vida i la mort són decisions del Creador, el Sublim i l'Elevat, i que el ser humà no té res a fer en aquests assumptes.
Finalment, Fat i jo hem pensat seriosament tornar a Egipte... Deu anys a l'estranger i tot el que hem obtingut s'ha gastat a poc a poc... És a dir, estem com Déu ens va portar al món... Beneït sigui! Però el que més m'irrita és que la gent pensi de nosaltres que hem estat uns ganduls; o encara que creguin que hem guanyat diners a cullerades, i els hem amagat.
Imagino que desitges tenir notícies nostres... Que Déu no vulgui afegir-te més preocupacions, Makarem... Que sigui suficient allò que Ell et concedeixi. Des que Fat i jo vam tornar de l'última peregrinació, tenim continus problemes... Déu sigui lloat per sobre totes les coses! El mes passat vaig sentir un gran dolor al meu costat esquerre i per la nit el dolor va anar a més, fins al punt que em vaig revolcar pel terra plorant com un nen. A l'hospital em van fer anàlisi i el metge em va dir que tenia pedres al ronyó i que era necessari operar-me. No m'estenc més, germana meva... Em vaig operar i em van retenir en l'hospital tres setmanes... Déu és poderós, Makarem, germana meva! 15 mil rials per la factura (operació i anàlisi, a part). Lloat sigui Déu!.
Tot just ens vam restablir de la malaltia i de l'operació, vaig tenir un problema amb el meu director... El director és l'amo de l'escola en la qual treballem Fat i jo, i és un important cheij que, si volgués, podria acomiadar-nos en 24 hores. El problema, senyora meva, és que va assabentar-se de que havia freqüentat la casa del cheij Fahd Rabi i que, en ocasions, ajudo als seus fills a fer els deures... El director pensa que els vaig fer alguna classe particular i vaig cobrar diners per fer-les. Encara que li vaig assegurar que el cheij Fahd i jo som devots a Déu i que ens reunim bàsicament per a discutir l’Alcorá, no va quedar satisfet amb les meves explicacions. Aprofitava qualsevol ocasió per al•ludir a mi, dient que jo havia fet classes particulars i les havia cobrades... Fins que fa dos dies vaig cridar-li a la cara: “Tingues temor de Déu, cheij!... Qui acusa, ha de tenir proves. I tu m'estàs acusant sense proves. Això no es fa.”
Però va ser inútil, germana meva, el responsable em va suspendre amb dos mesos sense sou. Que Déu li perdoni!
Què et deia, Makarem? Déu és totpoderós. Finalment, Fat i jo hem pensat seriosament tornar a Egipte... Deu anys a l'estranger i tot el que hem obtingut s'ha gastat a poc a poc... És a dir, estem com Déu ens va portar al món... Beneït sigui! Però el que més m'irrita és que la gent pensi de nosaltres que hem estat uns ganduls; o encara que creguin que hem guanyat diners a cullerades, i els hem amagat.
Finalment, germana meva, desitjaria que tranquil•litzessis la mare estimada dient-li, Makarem, que si no hagués estat perquè Ell tot ho pot, ella ja hauria deixat aquest món i Fat, la família i jo estaríem asseguts i plorant als seus peus; doncs ella és el nostre bé i la nostra felicitat. Voldria, germana meva, que li llegissis des del començament l'oració de l'angoixat, (recomanada en l'ablución menor), l'any de la mort del profeta, que tingui la benedicció i la pau i que diu així:
"El Voraç, desitjo la teva pietat i que la meva ànima no es cansi ni un moment. Arregla tots els meus assumptes. No hi ha un altre Déu sinó Tu".
Fes un ús freqüent d'aquesta oració, Makarem, i obtindràs molts beneficis a oïda de Déu.
En relació a la quantitat que demanes a fi de canviar la mare a un hospital especial; encara que desemborsés totes les meves riqueses d'aquest món i vengués les meves robes, la qual cosa no compensaria aquesta gran dona ni la meitat del que va fer per nosaltres, desgraciadament, les meves circumstàncies materials són molt difícils i no m'ho permeten. Fins al punt que haig de demanar prestat diners a alguns amics d'aquí per tal d’arribar a la fi del mes.
He insistit al doctor Hosni Abid pel que fa a la questió de l'hospital especial i em va dir que les atencions en un hospital del govern són les mateixes que en un hospital especial amb l’única diferència que els preus són més cars; perquè la medicina en Egipte s'està convertint en un negoci. Que Déu no ho permeti!. Aquesta és l'opinió del doctor Hosni, un gran metge i un home honrat que coneix el seu ofici (res no serà més apropiat a Déu). Déu et beneeixi, estimada germana meva.
Makarem, si us plau... Trobaràs en aquesta carta, una altra petita carta per a l'Hayy Garib Samsar... Ves al cafè de l'ajuntament i dóna-li ràpidament i digues-li que contacti amb mi per telèfon en cas necessari i si no em troba, que em truqui al telèfon (06)5821465 del senyor cheij Fahd Rabi... Aquest assumpte és molt important i urgent, Makarem... Que Déu t'ho pagui, estimada germana.
Que Déu et beneeixi i et concedeixi la salut eterna.
El teu germà Hassan Muhammad Neyaty.
Al Qasim, 5 Muharram de 1413 (6 de Juliol de 1992)
Segons l'original.
Ala al Aswani, escriptor egipci, Focs amics, El Caire, 2004
Traducció de Manuel Jiménez Lucena
