sarkun bulus
L’home va caure
Al mig de la plaça l’home va caure de genolls ¿Tan cansat estava que va perdre la força de les cames? ¿Va arrivar a la barrera on trenca la onada morta de l’edat? ¿El va matar la tristesa a cops de martell? ¡Oh, terra! ¿Va ser el remolí del dolor? Potser fos una tragedia que no asumí ningú. Potser fos l’àngel de la compassió amb la seva destral de plomes quan arrivà el moment. Potser fos Deu o el Dimoni. Al mig de la plaça Va caure de sobte l’home com un cavall segats el seus genolls amb una falç.
Sargon Bulus, poeta iraquí, First published on PIW, Rotterdam, 2007
Traducció de Manuel Jiménez Lucena
© 2009 Manuel Jiménez Lucena