hossam fahr
Rostre al mirall
Un quart de vuit del vespre del 2 d’octubre de 1982. Baixo de l’autobús amb una maleta pesant carregada de roba, cintes, fotos dels amics i llibres que jo anomeno “de protecció identitària”. És la primera vegada que camino pels carrers de Manhattan i gairebé sóc incapaç de moure’m pel pes de la maleta.
-Els homes com nosaltres podem canviar de parella quan volem. Però qui podria canviar la mare? Nova York és ara la teva nova amant
-Vaig a la 47 amb la Segona Avinguda.
-Posa la maleta al portaequipatges i puja.
M’assec i, com qualsevol estranger pobre, no puc apartar la mirada del taxímetre que sembla haver embogit i que puja deu centaus cada cop que parpellejo. El cor em batega alarmat només d’imaginar la suma esgarrifosa que hauré de pagar al final de trajecte.
De sobte, el taxista em treu dels meus càlculs:
-D’on ets?
Me’l miro. Només li veig el nas i els llavis pel retrovisor.
-D’Egipte.
-I que véns: per feina o per turisme?
-Per feina.
-Així doncs, has deixat la mare per caure en braços de l’amant.
-No l’entenc.
-Els homes com nosaltres podem canviar de parella quan volem. Però qui podria canviar la mare? Nova York és ara la teva nova amant.
No sé què respondre-li. Em submergeixo en el silenci mentre contemplo carrers i paisatges nous. L’eco apagat de les seves paraules es repeteix dins meu.
Al cap d’una estona, arribem a l’hotel. És un hotel humil. M’ajuda a treure la maleta del portaequipatges, li pago la quantitat desorbitada i s’acomiada tot dient-me:
-Benvingut a Nova York. Felicitats per la teva nova amant.
Calla un moment i afegeix:
-No permetis que et faci oblidar la mare, però.
Hossam Fahr, escritor egipci, Rostre de Nova York, El Caire 2003
Traducció de Manuel Jiménez Lucena
© 2010 Manuel Jiménez Lucena