Ballar amb els ducs

fragments

OBSERVADORS D’UN DUC A BEIRUT

Quan la mosca es va posar sobre l'enorme i grandiosa imatge del nombre 1 a la plaça pública, el guàrdia tremolà i disparà contra ella. I el van penjar abans de poder explicar el que, de fet, estava passant.

UN DUC D’AMOR ACTUAL

El més difícil va ser consumir la primera poma. Després vam acabar amb totes les pomes fins que vam estar-ne tips. Després vam acabar amb el pomer, lliurats, sense saber ben bé perquè. Després ens vam apressar al supermercat i compràrem llaunes de poma en conserva amb la data de caducitat ben palesa.

LA CASA D’UN DUC A DAMASC

Sempre recordo la primera poma de la innocència a la meva casa de pedra a Damasc. Casa meva i les seves pedres. La serp que respirava en les ombres de la nit i que sospirava en secret sense que l’escoltessin els seus dos habitants, el cor i l’oïda de les parets. Recordo que les parets de la casa sanglotaren moltes nits quan vaig marxar de Damasc. Solament sabien que jo no tornaria. La seva veu era el plany de l’espècie dels ducs.

DUC MISTERIOSAMENT BOIG

Quan m’estava sola a casa sentia veus que em parlaven. Dialogava i les veus s’assemblaven molt a la meva; o més ben dit, m’imaginava que les veus eren la meva veu. Però no n’estic gaire segura. No, no sóc boja. Conec molt bé com les hi vaig tancar la porta amb clau quan vaig deixar casa meva.

ÉSSER DUC: EL TEU AMOR ÉS UNA FESTA SENSE FELICITAT

Per tal d’oblidar-te he après a portar el cap dret al circ i com ballar a la pista vestida de pallasso. Per tu, he après a oscil·lar en l’aire sense xarxa i evitar una caiguda mortal, així com ensinistrar les feres i caminar amb les mans. Per tu, he après a nedar sota l’aigua sense respirar i a dormir amb les serps en una gàbia. Per tu, he après com portar un coet fins la lluna i a cridar en totes les llengües del món que el teu amor és un festa per a mi i que els teus desitjos són els meus. Per tu, quan vaig descobrir que jo era només una altra hostessa en el teu gran circ, he après el llenguatge del silenci per tal de no retreure-t’ho i dir amb amargura que m’has abandonat.

Gada Zamman, escritora libanesa, Ballar amb els ducs, Beirut 2003

Traducción de Manuel Jiménez Lucena