muhammad al magut
El beduí roig (I)
3 O, tristesa primer i últim amor tot alló que tinc i estava al meu voltant s’ha consumit alcohol tabac pa cobrellits coixins medecines cartes segells de correus i commemoratius i no m’has deixat un quadern a l’escriptori una camisa a la perxa una insígnia al pit una sabata a les escales un amic al café o un veí colpint la meva porta. T’he estimat fins cansar-me de la teva companyia i ara hem de separar-nos. Destrucció d’un poema Aquests trons i ones eixordadores els foscos horitzons la sorra espargida els ocells udolants els cranis a la deriva i el fang que ve de tot arreu, no és un canvi de temps és un simple punt de vista. L’icona Escric i esborro, la meva ploma és com l’espada a l’aixella perquè jo escric de la dignitat. Escric una paraula i devoro una collita perquè jo escric de la fam. I menjo pa, bec núvols perquè jo escric de la sed. I deixo la meva ploma que pasturi allà on vol perquè jo escric de la llibertat .
Muhammad al Magut, escritor siri , El beduí roig, Damasc, 2006
Traducció de Manuel Jiménez Lucena
© 2007-2010 Manuel Jiménez Lucena