muhammad al magut
El beduí roig (II)
Gotes de pluja 5 A cada arbre hi ha una flor que no s’obre a cada hivern un núvol sense aigua a cada sortida al camp un company entusiasta que no arriba a cada nit un nombre... d’indigents dormint pels carrers que res no demanen per a si mateix o per els altres. 6 Vaig cercar, explorar i excavar amb els dits valls, montanyes i coves mapes, diccionaris i enciclopèdies mars i rius deserts i boscos cel i terra i encara la patria és un somni al caire de les ungles. 7 Naus extanyes i extranys mariners, mars extranyes i extranyes ciutats s’avancen fins la meva ploma i el meu coll, els meus pulmons i els meus ulls, i tot allò que de mi surt és un no res a la meva esquena les meves biblioteques els meus poemes i les meves paraules una i altra vegada, inútilment semblen prendre tot des del primer atac i tornar a buscar el ressò. 8 Vaig entrar, vaig sortir i vaig fer de debò la meva feina. Vaig provocar el sarcasme i la sorpresa de nit i de dia! Qué te la meva roba el meu barret el meu bastó el dit del cor el meu calçat el meu bigoti i el meu prec? Qué hi ha de divertit en la meva vellesa i el meu desànim? Qué hi ha de divertit en les meves llàgrimes? 9 Malgrat els premis i diplomes, les espases i armadures que tapissen les parets les insigníes que cobreixen el meu pit els sonors aplaudiments que he presenciat i rebut els meus llibres traduïts a totes les llengües del món les vermelles catifes i salons honorífics els autògrafs, estels i celebritats sempre reunides al meu voltant sóc aquí, celebrant el meu setanta aniversari amb ningú més a la taula llevat de les mosques. 10 En la guerra en la pau en les grans catàstrofes no he implorat ni una imatge ni una rima. Tot està fet davant meu Mor una paraula i una altra s’instal.la al seu lloc en la poesia i el teatre: la infantesa, la pàtria, l’avenir, Palestina, Salamiah, Beirut, el Kurah, Bishmazzin. Tot es mou al meu cap com mosques de la vellesa. 11 Teixidors, vull un ample sudari pels meus somnis! La lluna va a poc a poc i jo estic cansat. És dur per l’existència no tenir qué esperar recordar o somiar. 18 Cada matí… Després de tancar la porta de casa aixeco la vora de l’asfalt i el torno a tapar com un vel en el rostre d’un mort i segueixo el meu camí. 19 Quan passo les línies vermellas de qualsevol espai la primavera apareix en el teu pit A qui em va empènyer totys aquests anys i em va fer perder totes les meves bales li donaréuna lliçó inolvidable en els àmbits d’aquesta duradera i transitòria albada. Em sento orgullós de les meves ruïnes i mals presagis de l’olor del verí que es mou en els meus quaderns. No he abandonat la pàtria fins ara per amor no he revisat cap factura per confianza en els treballadors, els comerciants i el poble m’he deixat les llums enceses dia i nit per feblesa de la vista i poer austeritat tan sols m’he posat el vestits més vulgar. Es a dir, per mandrós!
Muhammad al Magut, escriptor siri, Damasc, 2006
Traducció de Manuel Jiménez Lucena
© 2007-2010 Manuel Jiménez Lucena