turia majdulin
Un minut per parlar
A la ciutat d’Oujda
El cor d’Oujda es pedra les seves mans volcà i vent i no te temps de parlar. * * * Des d’aquí ha passat la vida per sobre meu des d’aquí ha passat deixant-me dins els teus cansats braços ¡oh, ciutat de la mort! Colpejant les portes del silenci potser s’obrís una porta per parlar ¿Tens temps? * * * El teu opressiu silenci l’ofec ja són grans el pont –per tu- massa llarg ¿Passo jo o tens temps per parlar? * * * Ets vertígen sense principi sense fi ¡Va, atura’t! Tinc molt a dir. L’aire aquí és polseguera les teves llums cendroses els teus assumptes com un refredat ¿Potser canviarà demà la terra i desapareixerà el silenci i la foscor? * * * Ets porta que condueix a una altra porta a un mur… un altre mur i un altre mur. I jo que fa anys busco un lloc en tu i temps per parlar
Turia Majdulin, poeta marroquina, Els cansats, Oujda, 2000
Traducció de Manuel Jiménez Lucena
© 2007-2009 Manuel Jiménez Lucena