nazik al malaika
Elegia d'una dona sense cap valor
Imatges d'un carreró de Bagdad
Se’n va anar sense que empal.lidís cap galta ni tremolés cap llavi les portes no van sentir la història que contaven de la seva mort, no es va aixecar la cortina de cap finestra ni es va vessar la tristor, l'esguards fixos van veure esvair-se el taüt només les restes d'un esquelet van fer tremolar la seva memòria, una notícia errant pels carrerons sense trobar sojorn es refugià en l'oblit d'algun forat. La lluna va plorar la seva pena. La nit indiferent es recollí, el matí retornà la llum, la veu de la venedora de llet, el dejú el miol d'un famèlic gat i la discussió dels venedors; amb l'amargor, amb la claveguera d'aigua bruta pel carrer, amb les olors, fou abandonada de les portes dels terrats, sense amics, quasi en un profund oblit.
Nazik al Malaika, poeta iraquiana; L'interior de l'ona, 1957
Traducció de Manuel Jiménez Lucena i Montserrat Sunyer
© 2010 Manuel Jiménez Lucena