nazik al malaika
Jo
La nit pregunta qui sóc.
Jo sóc la seva intimitat insomne, fosca i profunda;
jo sóc la seva veu rebel
satisfaig la meva realitat amb el silenci
i embasto el meu cor amb el dubte.
I aquí segueixo trist
girats el ulls, mentre els segles em pregunten
qui sóc.
El vent pregunta qui sóc.
Jo sóc el seu esperit confós a qui nega el temps.
Jo sóc com ell, sense lloc
anem sense acabar
passem sense quedar
i si aconseguim el declive
creient en el final de l’esforç
és el buit.
El destí pregunta qui sóc.
Jo sóc com ell, un gegant que cobreix les edats
i les hi torna la vida.
Jo invernto el passat llunyà
des de la còmoda seducció de l’esperança
i jo el torno a enterrar
per inventar-me un nou ahir
i el seu demà de gel.
Jo mateixa em pregunto qui sóc.
Sóc com la confusió que mira la foscor
sense res que em doni la pau.
Pregunto i les respostes
persisteixen i amaguen una quimera
i en creure-la a prop.
si l’aconsegueixo es dissol,
s’estingueix i desapareix.
Nazik al Malaika, poeta iraquiana, Estelles i cendra, 1948
Traducció de Manuel Jiménez Lucena i Montserrat Sunyer
© 2007 Manuel Jiménez Lucena