saleh abd al sabur
El silenci i l'ala
El silenci inert, la calma d’un vent inanimat inclús les llagostes en els camps, estan mudes la cavitat del cel és mat el negre horitzó, estret, sense entrades bolcat allà on torna, com una cripta. Nosaltres dos, allargats en l’ombra d’una vella paret la nostra ombra estesa embolcallats en el turment. Inesperadament un estel sol treu fulles en el cel i parpelleja la ploma d’un ocell solitari. Vaig murmurar, amiga meva: demana a Nostre Senyor i prega-li la dispersió en nostre ombres el batec de la vida novament.
Saleh Abd al Sabur, poeta egipci, El somnis del vell genet, 1964
Traducció de Manuel Jiménez Lucena i Monserrat Sunyer
© 2007 Manuel Jiménez Lucena