zakaria tamir
Un home indignat
Uns homes que tremolaven junts, en sentir-hi el soroll de l'explosió, van mirar de seguida i amb cura cap a l’home de semblant sever, amb el cos tens i les cames obertes, que estava situat davant d’ells procurant controlar la seva indignació.
-La meva missió és ben difícil, però ho seria molt menys si m’ajudéssiu. És el meu deure persuadir-vos que la mort no és una cosa terrible i no val la pena defugir-ne -digué amb una veu que semblava tranquil·la.
Va aixecar la pistola i es va apropar el canó a la templa.
-Tal com us vaig dir la mort no té cap valor.
Cap dels homes no va articular ni una paraula. L’home indignat es va mossegar el llavi inferior i els va contemplar:
-Parleu –va dir amb un to dur i aspre- Es necessari que parleu.
El homes van romandre en silenci. L’home indignat assenyalà un home alt i d'esquena ampla i li va ordenar:
-Tu, parla!
-Què vols que digui?
-Digues el que tu vulguis.
-Sóc casat; si mor, qui alimentarà la meva dona?
S’humitejà els llavis i afegí amb vergonya:
-Sóc gelós i estimo la meva dona. No vull deixar-la per cap altre home..
L’home indignat, burleta, va riure amb menyspreu. Va assenyalar un altre home i li va preguntar:
-I tu?
-Jo no vull morir, perquè estimo la vida d’una manera que no puc descriure.
Llavors, l’home indignat va cridar amb veu tremolosa:
-Com que t’estimes viure, és necessari que moris.
I va afegir amb veu freda i mirant tothom:
-Sou uns covards i, si no preferiu la mort, perdreu allò que estimeu.
Va regnar un silenci estrany. De sobte, un dels homes li va cridar:
-Tu ens odies!
Un agitat enrenou es va generalitzar i van excel.lir unes veus precipitades:
-¡No vull morir!
-No moriré com un gos!
-Prefereixo la vida, i no la tomba!
-Llavors, mor-et tu!
-Més val un covard viu que un valent mort!
L’home indignat va implorar:
-Us estimo, estimo a tothom; i com que us estimo, desitjo que feu front a l'enemic i moriu.
-Au, vinga! Si tu no tens por, more’t.
L’home indignat es va ficar la ma a la butxaca i va treure un pistola tota ennegrida. Mentre els altres reculaven esglaiats, digué:
-No, no us esvereu! No us faré cap mal. Vosaltres morireu al llit.
Va aixecar la pistola i es va apropar el canó a la templa.
-Tal com us vaig dir la mort no té cap valor.
I amb tranquil.litat va prémer el gallet. Es va sentir un tret i l’home indignat es va esfondar amb tot el cap ple de sang.
El ressò de l’explosiò va esbandir-se a poc a poc i va produir una alarmant sensació de setge.
Zakarya Tamir, escriptor siri, Els incendis de Damasc, Damasc, 1987 2003
Traducción de Manuel Jiménez Lucena
© 2009 Manuel Jiménez Lucena