fadwa tuqan
Asedi
1 Durant la nit, quan el nostre rostre ferm es treu la màscara les tristeses fugint del seu captiveri l’abracen fins el seu estatge; i passant la seva ma pels ulls que conreen el somni perceben com un desert abatut el món adolorit en els seus recons més profunds. I amb menyspreu, passen la seva ma pel front desprotegit on el destí va escriure la nostra sort. * * * O, cor que suportes l’infern i l’atzar inevitable! O, vaixell nu, de veles esquinçades, la seva amarra perduda al vent! O, batalla de les profunditats, que cada tarda treu la màscara del nostre rostre ferm i fa fugir les tristeses del seu captiveri! És que cap ma no s’estendrà a qui es trova lligat i submergit per tal d’alliberar-lo de la xarxa del seu asedi i destí?
Fadwa Tuqan, poeta palestina, Davant de la porta tancada, 1993
Traducció de Manuel Jiménez Lucena
© 2008 Manuel Jiménez Lucena